La universitat, fàbrica d'aturats?

Comentari de la segona lectura, Miguel i Martín Moreno (1979): Universidad, fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados Universitarios en España y sus perspectivas de empleo. Barcelona: Vicens Vives. P. 1-27.

Relació amb la lectura del llibre: Richard Sennet (1998): La corrosión del carácter. Barcelona: Anagrama.

La lectura explicita la situació dels anys 70 dels professionals amb estudis universitaris. Les dades que ens mostra parteixen de la crisi econòmica de l’any 1973, que no va frenar el nombre de matriculacions universitàries, sinó que més aviat les va accelerar. Això queda clar en l’informe de Rumemberg dels anys 90. L’atur, no obstant, es va estendre a tots els àmbits de la societat: a les persones amb estudis superiors i a les que no en tenien.

Els autors tenen molt en compte, a l’hora de definir aquest “boom” universitari, el factor del gènere. El creixement del nombre de dones en els estudis universitaris ha provocat l’augment d’atur en el sector femení amb titulació universitària. Relaciono amb el factor de gènere un punt tractat a classe sobre el Principi de correspondència, que aquí es trasllada a l’àmbit femení. Els autors afirmen que els estudis de la mare són un factor decisiu en l’origen de la vocació dels fills.

A continuació, els autors suggereixen una sèrie de mesures per solucionar l’atur estès entre els joves amb titulació universitària. Aquestes mesures, no obstant, han de tenir lloc en un marc de reestructuració de la globalitat del sistema capitalista, per tant necessitem noves opcions polítiques, administratives i fiscals a l’Estat.

Aquestes mesures es concreten en tres tipus d’accions: la reorganització de l’ensenyament universitari; la modificació de la demana; i l’acció sobre la opinió pública.

Cal reorganitzar l’ensenyament universitari amb les següents accions: prioritzar carreres més curtes i pràctiques; establir un sistema de selecció (d’aquí la Selectivitat); capacitar les universitats per a una autonomia a l’hora de planificar; pujar el preu de matriculació a les carreres, que vindrà lligada a una reestructuració del sistema de beques; reformar el COU; i millorar la formació del professorat.

Pel que fa a la modificació de la demanda del món laboral, proposen les següents mesures: per frenar l’atur de certes carreres, cal incloure al Batxillerat la obligatorietat de les assignatures de Ciències Socials i Humanes. És necessari reformar el Consell Superior d’Investigacions Científiques. Altres mesures és propiciar la jubilació per permetre l’entrada a professionals joves, i donar incentius a les empreses que els contractin.

Finalment, per tal que les mesures casin amb la societat, cal dur a terme una forta acció sobre la opinió pública. La societat ha de ser conscient de la situació en que es troben molts titulats universitaris, que o bé estan a l’atur o bé sobre-educats.

Relacionat amb això, i a on es veu molt clara la estructura de la societat actual, és a la lectura que estic fent de Richard Sennet, La corrosión del caràcter. Sennet afirma que el més característic de la societat actual, que ell anomena neocapitalista, és la flexibilitat del món laboral. Aquesta flexibilitat es tradueix en incertesa i risc a nivell dels treballadors. I la poca capacitat d’elecció que els professionals tenen sobre el seu futur.

L’autor no enfoca el canvi com a positiu, sinó com a anar a la deriva, sense uns objectius i camí clars. Ell ho defineix com una falta de relat (que ve a ser una línia conductora de la nostra vida laboral, que ens permet elaborar la nostra identitat i conducta).

Personalment, crec que cal trobar un equilibri entre el canvi com a factor positiu del nostre futur laboral; la seguretat que ens ha de proporcionar una bona organització del sistema tan educatiu, com fiscal i polític. Crec firmament que calen algunes de les mesures que proposen Miguel i Martín Moreno (amb d’altres no hi acabo d’estar d’acord). Com també crec que tot projecte és utòpic sense una bona estructura que la subjecti.

---

De l'era industrial a l'era de la informació

Castells, L’era de la informació: economia, societat i cultura.

El text de Castells ens vol donar una visió realista del pas de la societat industrial a la societat de la informació. També ens obre una nova mirada a l’economia actual, que defineix com global. Aquesta economia global ha estat facilitada per l’accés a Internet que té tothom, i que per tant afavoreix les relacions interpersonals i entre les empreses.

Les relacions entre el capital i el treball han canviat al llarg dels anys, i lluny som d’aquella societat industrial d’abans de l’any 1973, en la que l’atur no existia. El 1973 va marcar l’entrada a la societat fragmentada, amb un elevat grau d’atur i desigualtat social. I el pas a la societat de la informació que va tenir lloc a partir del 1995 ha seguit significant un deteriorament de les condicions de vida i de treball.

Contrari al que creuríem, el creixent ús de les noves tecnologies no ha estat el causant directe de l’augment de l’atur. Les noves tecnologies han ofert nous llocs de treball, feines diferents i diversificades.
Segons algunes opinions governamentals dels països occidentals més rics la causa directa d’aquest deteriorament de les condicions de vida i de treball és una mala formació de la mà d’obra. Personalment considero contradictori amb aquesta afirmació el poc valor que es dona en alguns països, com EEUU, a l’educació. Ja que una preparació més alta no assegura millor salari. I en la meva opinió, a Europa passa el mateix. Penso que hauríem de ser conseqüents i donar a l’educació el valor que té, si volem que aquesta doni valor al treball.

En la segona lectura, Castells ens introdueix en un nou terme: la societat xarxa. Tal com les empreses ja funcionen a través de la xarxa (Internet), la societat en si mateixa i en totes les seves vessants, ja s’estructura en xarxes. Aquestes tenen molt poder, i de fet m’agrada molt una expressió que usa Castells: el poder dels fluxos té prioritat sobre els fluxos de poder, que jo associo a la frase la unió fa la força.
El que és atractiu i característic d’aquestes xarxes que formen la nostra societat és el fet que són obertes i flexibles. El punt negatiu, en la meva opinió, és que només uns quants segueixen tenint el poder. Tot i que l’accés a la informació és obert a tothom, són els qui la saben seleccionar els que la controlen. Per tant, la desigualtat segueix existint en la societat xarxa i de la informació.

En la meva opinió ens seguim movent en una societat de opressors i oprimits (afirmació que ens recordarà al marxisme). Potser actualment no ens queda tan clar qui són els capitalistes (opressors) en la nova societat xarxa. Segons Castells, hi ha una xarxa de capital global i integrada. El qui sap controlar i gestionar aquesta xarxa és el qui té la clau.

Part més interessant del programa de l'assignatura

De l'assignatura Economia de l'Educació trobo molt interessant la part del programa que analitza la relació entre educació i ocupació. Això es relaciona amb la universitat i l'anàlisi de si l'eduació influeix sobre l'economia, l'atur i l'exclusió social. Considero aquest un tema d'actualitat. Sobretot perquè, lligat a això hi ha el tema de la diversitat i la immigració, i el seu paper a les aules.