Education at a glance

OECD. 2007. Education at a glance. Summary in Spanish. OECD Indicators. OECD publications

Actualment, es considera molt important dur a terme una valoració de la pràctica educativa dels diferents països. És per això que els països que formen part de la OECD han creat un marc d’anàlisi comú i objectiu. El sistema educatiu dels diferents països s’avalua des de diferents angles i tenint en compte diferents indicadors.

L’objectiu d’aquests estudis és comparar diferents països, i destriar les característiques que fan que un país obtingui millors resultats que altres. Finlàndia sembla ser el model a seguir pel que fa al sistema educatiu, i per això sembla que al govern català últimament li interessa “copiar” el sistema educatiu finlandès. Actualment, s’estan fent propostes de noves lleis que pretenen incloure mesures establertes allí. Però quines són les característiques que fa que en un país els resultats siguin tan positius i en un altre no? Anem en la direcció correcta? Aquest és un dels punts més debatuts últimament.

Tots coneixem l’informe PISA, la metodologia i criteri avaluador del qual deixa molt marge pel dubte. També tenim els informes TMSS i PIRLS, que, com el PISA, es centren en el rendiment escolar.

Contràriament, l’informe Education at a Glance és més ampli. Té en compte diferents elements a part del rendiment acadèmic, com la despesa que es fa en educació, tan pública com privada; la participació i rendiment escolar; la formació permanent i les condicions del professorat i l’alumnat. Es du a terme anualment i conté dades sobre els sistemes educatius dels països de la OCDE i altres països associats. La publicació Panorama de la educación, és el recull anual de l’estudi de Education at a Glance.

En l’estudi de l’any 2007, s’analitza especialment l’efecte que causaria al mercat laboral el fet d’ampliar l’educació terciària. Les dades de l’estudi demostren que, contrari al que podríem pensar, tot i que el nombre de titulats universitaris ha crescut d’una forma considerable durant els últims anys, això no ha causat una “inflació” del valor de la formació. És a dir, de moment el mercat laboral pot absorbir els titulats universitaris. I el que també es conclou en l’anàlisi és que les taxes d’ocupació i els ingressos dels individus augmenten proporcionalment al seu nivell de formació.

Pel que fa a l’educació secundària, els estudis demostren que la majoria dels països de la OECD ha augmentat el nombre d’adults amb un títol secundari. Un nombre més alt de joves finalitza amb èxit els estudis secundaris. A més, les diferències de gènere han disminuït en els últims anys, quan s’ha establert un equilibri entre el nombre de dones i homes amb estudis secundaris finalitzats.

Pel que a les expectatives que els joves cursant estudis secundaris tenen sobre el seu futur, aquestes varien molt segons el país i també segons variables com el gènere, el rendiment individual, l’origen socioeconòmic i l’estatus d’immigrant. Els estudiants amb un origen socioeconòmic més baix tenen menys possibilitats de concloure l’educació terciària que els d’origen socioeconòmics més alts.

Precisament el tema de la immigració és un dels principals punts d’anàlisi de l’estudi, degut a l’alt flux d’immigració que s’ha rebut a Europa en els últims anys. Un dels reptes de l’educació és absorbir aquesta immigració de forma adequada i un dels objectius de Education at a Glance és valorar l’èxit escolar dels estudiants immigrants.

Una conclusió que extrec de l'article és el fet que el principi de correspondència es manté a la majoria de països de la OECD. És a dir, un fill de família obrera o d’immigrants és poc probable que participi en l’educació superior. Per tant, el sistema educatiu segueix reproduint les desigualtats socials en la majoria de països. Un dels reptes en matèria d’educació és garantir l’accés a l’educació superior de les famílies de nivell econòmic inferior, per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats. Però sembla que encara queda un llarg camí per recórrer.

En els països de la OECD, sembla que en els últims anys s’ha estès la consciència de la necessitat d’invertir en educació per tal d’afavorir el nivell de desenvolupament del país. És per això que la despesa pública destinada a l’ensenyament ha augmentat. Sembla, no obstant, que en alguns casos una menor despesa en educació no té com a conseqüència un menor rendiment.

Per altra banda, sembla que en últims anys ha augmentat la inversió privada.

Pel que fa a les despeses de matrícula, es tracta d’una quantitat que varia molt segons el país. A les escoles, és molt variable la inversió que es fa en els sous del mestres en els diferents països, així com la ràtio d’alumnes per aula.

Un aspecte que es té en compte és la formació contínua, que està en alça. Les persones es segueixen formant al llarg de la vida, tal com demostra l’estudi. Això ho relaciono amb la descripció del món laboral actual que Sennet ens fa en el seu llibre La corrosión del carácter, segons la qual aquest es caracteritza per la flexibilitat i poca seguretat dels llocs de treball. Això porta a una forta competència entre els individus i a una necessitat de reciclar-se contínuament per tal de complir amb les noves expectatives. Per aquest motiu es valora la formació contínua, que es considera una inversió que comportarà un benefici en el futur, encara que sigui a llarg termini.