De l'era industrial a l'era de la informació

Castells, L’era de la informació: economia, societat i cultura.

El text de Castells ens vol donar una visió realista del pas de la societat industrial a la societat de la informació. També ens obre una nova mirada a l’economia actual, que defineix com global. Aquesta economia global ha estat facilitada per l’accés a Internet que té tothom, i que per tant afavoreix les relacions interpersonals i entre les empreses.

Les relacions entre el capital i el treball han canviat al llarg dels anys, i lluny som d’aquella societat industrial d’abans de l’any 1973, en la que l’atur no existia. El 1973 va marcar l’entrada a la societat fragmentada, amb un elevat grau d’atur i desigualtat social. I el pas a la societat de la informació que va tenir lloc a partir del 1995 ha seguit significant un deteriorament de les condicions de vida i de treball.

Contrari al que creuríem, el creixent ús de les noves tecnologies no ha estat el causant directe de l’augment de l’atur. Les noves tecnologies han ofert nous llocs de treball, feines diferents i diversificades.
Segons algunes opinions governamentals dels països occidentals més rics la causa directa d’aquest deteriorament de les condicions de vida i de treball és una mala formació de la mà d’obra. Personalment considero contradictori amb aquesta afirmació el poc valor que es dona en alguns països, com EEUU, a l’educació. Ja que una preparació més alta no assegura millor salari. I en la meva opinió, a Europa passa el mateix. Penso que hauríem de ser conseqüents i donar a l’educació el valor que té, si volem que aquesta doni valor al treball.

En la segona lectura, Castells ens introdueix en un nou terme: la societat xarxa. Tal com les empreses ja funcionen a través de la xarxa (Internet), la societat en si mateixa i en totes les seves vessants, ja s’estructura en xarxes. Aquestes tenen molt poder, i de fet m’agrada molt una expressió que usa Castells: el poder dels fluxos té prioritat sobre els fluxos de poder, que jo associo a la frase la unió fa la força.
El que és atractiu i característic d’aquestes xarxes que formen la nostra societat és el fet que són obertes i flexibles. El punt negatiu, en la meva opinió, és que només uns quants segueixen tenint el poder. Tot i que l’accés a la informació és obert a tothom, són els qui la saben seleccionar els que la controlen. Per tant, la desigualtat segueix existint en la societat xarxa i de la informació.

En la meva opinió ens seguim movent en una societat de opressors i oprimits (afirmació que ens recordarà al marxisme). Potser actualment no ens queda tan clar qui són els capitalistes (opressors) en la nova societat xarxa. Segons Castells, hi ha una xarxa de capital global i integrada. El qui sap controlar i gestionar aquesta xarxa és el qui té la clau.