Eficiència i equitat en la formació professional i les polítiques de formació per l'ocupació

Carnoy, 1996: Eficiencia y equidad en la formación profesional y en las políticas de formación para la ocupación, a Oroval, Economía de la Educación. Barcelona, Ariel, pp 133-160.

Relació amb la lectura de Sennet, 1998, La corrosión del caràcter. Barcelona, Anagrama.

En la lectura de Carnoy, se'ns introdueix a la formació professional i les polítiques de formació per l’ocupació (que s'anomenen FPFO). Carnoy afirma que l’accés a aquest tipus de formació determina la productivitat i la distribució de la riquesa i els ingressos d’un país. L’ensenyament professional està distribuït de forma desigual entre els diferents grups socials.

Gran part d’aquesta desigualtat es dóna per la incongruència entre els sistemes de FPFO i les necessitats reals de l’economia un país. Molts sistemes de formació professional es segueixen basant en les necessitats d’un sistema industrial i tradicional, quan actualment l’economia ha canviat radicalment, trobant-nos en la societat de la informació. El primer pas que ha de dur a terme la política d’un país per fomentar l’equitat és adaptar els sistemes de formació professional al mercat de treball.

Carnoy ens exposa a continuació dues definicions de la formació professional i ocupacional. Una és la tradicional i l’altra la proposada per Foster. Foster considera tota formació com a professional, ja que l’educació influeix en el futur laboral de la persona.

El següent apartat es centra en la mesura dels efectes de l’ensenyament i la formació professional sobre l’equitat. En aquesta mesura es tenen en compte diferents factors: la legitimitat política; la distribució de l’ingrés i el creixement econòmic; i els trams d’edat. Per dur a terme aquesta mesura de forma legítima, és important dividir les persones en diferents grups, segons les desigualtats existents entre aquests grups en la pròpia societat.

Això porta Carnoy a definir el valor que té la formació professional i ocupacional, a partir de dues perspectives: una que analitza la igualtat d’oportunitats (l’ingrés que fa el govern en FPFO) i l’altra la igualtat dels resultats (els beneficis a nivell personal i social en els que reverteixen els diferents ingressos). El sector públic segueix la creença nascuda de les teories del capital humà, que l’ingrés en formació (en capital humà) ocasionarà beneficis pel que fa a la productivitat a llarg termini. Així, l’efectivitat d’un tipus de formació es calcula per la probabilitat de col·locació en un lloc de treball, les característiques del treball i la seva relació amb la formació rebuda.

Aquest ingrés dut a terme pel sector públic difereix molt segons el país, i en molts casos s’intenta derivar la despesa al sector empresarial privat, que, al seu torn, ho deriva al treballador. Aquí és on Becker distingeix entre la formació “general” i “l’específica” La formació general beneficia el treballador, ja que la pot utilitzar al llarg de la seva vida laboral i traslladar-la a altres empreses, i per tant el treballador l’ha de costejar. La formació específica és concreta pel lloc de treball que s’ocupa en aquella empresa, i per tant aquesta la costeja.

Els costos i beneficis de les estratègies en favor de l’equitat és el següent punt d’anàlisi del text. Aquí ens centrem en l’avaluació del benefici de les inversions en FPFO. Aquesta avaluació es basa en el càlcul de la taxa de rendiment privada (de cada persona) i social (del conjunt de la societat d’un país). D’aquesta manera, el cost d’oportunitat que ha dut a terme el sector públic, s’expressa en corbes d’ingressos relatives a l’edat, nivell i tipus de formació, a partir dels quals s’estableixen comparacions en relació als beneficis provinents de cada tipus i nivell de FPFO. D’aquesta manera s’enfoca la repercussió que té l’ensenyament i la formació professional en l’equitat i benestar d’un país.

Carnoy exposa en el següent apartat de quina manera han de gastar els països en FPFO. Afirma que s’ha de considerar les necessitats del mercat laboral per orientar l’ingrés cap a un sector o un altre. Aquí ens planteja dos models, el d’Europa i el d’Estats Units. Aquest últim s’adapta millor al model d’economia flexible que regeix el món laboral actual. Tal com afirma Sennet en el seu llibre, La corrosión del carácter, avui en dia és important rebre una formació professional contínua que s’adapti als canvis que les persones hauran d’enfrontar en el seu món laboral, ja que vivim en una economia flexible.

Com a conclusió al text, Carnoy afirma que com més vinculat estigui el sistema de FPFO a les actuals oportunitats de treball, majors seran les taxes de rendiment privat i social. Aquesta és feina del govern, que ha de posar a mans de les capes socials més desfavorides l’accés equitatiu a una educació i formació professional que propiciï en el seu moment l’igualtat en el món laboral.